Un congrés científic sobre el noste riu : EL LLOBREGAT
Des de les CCSS aprendrem què és un ecosistema i com influeix el factor humà en la seva transformació. Entendrem la importància de l'aigua en la nostra vida quotidiana i com la manca d'aquesta pot portar a la desigualtat social i a la pobresa del medi en el que vivim.
Estudiarem:
1. Geografia física. L'aigua a la natura: La hidrosfera.
2. El cicle de l'aigua. L'aigua com a font de recursos.
3. El riu Llobregat, context físic: els rius, climes i paisatges de Catalunya.
4. La terra és un ecosistema.
5. Les relacions entre natura i societat. Un projecte del Llobregat: "Orgull de Baix".
6. L'aigua i la desigualtat social. L'aigua és un recurs escàs?
7. El mediambient. Problemes, impactes i reptes.
1. Geografia física. L'aigua a la natura: La hidrosfera.
L'aigua al planeta Terra
El nostre món es coneix com el "planeta blau" degut a la característica presència d'aigua en
dues terceres parts del mateix, ocupant en concret al voltant d'un 71 %
de la seva superfície. Aquest element, imprescindible per a
l'existència de vida, es pot trobar en diferents estats: sòlid (gel), líquid (aigua) i gasós (vapor). L'aigua pot ser dolça (aigües continentals) o salada (la dels oceans), en proporció a tot el planeta trobem un 97 % de salada i només el 3% de dolça.
L'aigua salada la trobem als oceans i mars, parlem doncs per tant "d'aigües marines". Els oceans són grans masses d'aigua salada que separen els continents. Els oceans són cinc: Oceà Atlàntic, Oceà Pacífic, Oceà Índic, Oceà Glacial Àrtic i Oceà Glacial Antàrtic. Els mars són les porcions dels oceans més properes als continents, com per exemple el mar Mediterrani, el mar Roig, el mar Carib, el mar de les Filipines o el mar de Tasmània.
L'aigua dolça està en els rius, els llacs, els pantans, en les glaceres i els icebergs, també a l'atmosfera i en el subsòl. Els rius són corrents continues d'aigua que trobem en les masses continentals des del seu naixement fins a la desembocadura.2. El cicle de l'aigua. L'aigua com a font de recursos.
1. Visiona el vídeo.
2. Crea un text on expliquis el que hi veus per llegir i exposar a classe, com si fos una veu en off que va explicant els diferents passos del cicle. Per això mira bé l'animació i pren com a suport teòric aquesta presentació del cicle de l'aigua.
3. El riu Llobregat, context físic: els rius, climes i paisatges de Catalunya.
Aigues continentals: els rius
Un riu és un corrent d'aigua dolça que flueix sense interrupció a través de la seva "llera" o "llit" fluvial. El seu origen es deu a l'acumulació de l'aigua de la pluja, el desglaç de les neus a les muntanyes o per l'emergència d'aigües subterrànies a la superfície terrestre. Alguns dels rius importants del planeta són el Mississipí-Missouri i l'Amazones a Amèrica; el Rin, el Danubi i el Volga a Europa; el Nil i el Congo a l'Àfrica; l'Indus, Ganges, Iang-Tsé i Huang He a Àsia; i el Murray-Darling a Oceania.
Naixement i desembocadura, on neix i mor, són els dos punts fonamentals de qualsevol curs fluvial. El primer, conegut també com a "font" o "capçalera", és el lloc on es forma i es situa habitualment en punts elevats muntanyosos. Un riu porta doncs l'aigua a través del seu curs o recorregut fins a la "desembocadura", punt final del mateix. Si un riu desemboca al mar o en un llac, se l'anomena riu principal, quan en canvi desemboca en un altre curs fluvial aquest es diu tributari o "afluent" (sent conegut el lloc de contacte entre ells com a "confluència"). Altres cursos de menor entitat amb fluïdesa d'aigua constant poden ser per exemple els rierols, que poden desembocar tant directament al mar com en llacs o altres rius o afluents. Per altra banda, tota la porció de terreny que ocupa tant el riu principal com els seus afluents forma la "conca hidrogràfica" dels mateixos.
La quantitat o volum d'aigua que transporta regularment es coneix com "cabal", que pot variar segons el clima i les estacions o època de l'any. Quan la variació és mínima, es considera un cabal "regular",
un riu per exemple amb un alt volum d'aigua durant tot l'any se
l'etiqueta com a "cabalós". En canvi, quan degut a la variació climàtica
de les estacions, en segons quines àrees del planeta, un curs fluvial
varia o no porta un volum d'aigua constant, es considera un cabal "irregular".
Trobem en aquests casos rius amb volums que depenen en gran mesura de
les èpoques o estacions plujoses o del desglaç primaveral de la neu a
les àrees muntanyoses. Per altra banda en algunes zones (especialment
amb climes temperats o secs) existeixen cursos fluvials intermitents que
només porten aigua quan plou. Aquests es coneixen com a "torrents", "rambles", "rieres" o "uadis" i mantenen la llera seca quan no polo.
Torrent
Riera Uadi
Pluges torrencials estacionals o inesperades o fins i tot el propi desglaç de les neus a les muntanyes poden provocar crescudes significatives del cabal dels rius que comportin el seu desbordament, provocant inundacions catastròfiques de fatals conseqüències.
Aprofitament dels rius
L'aprofitament dels cursos fluvials és fonamental pel desenvolupament de les principals activitats humanes des de finals de la prehistòria, amb una relació directa amb l'activitat agrícola i industrial. En aquest sentit podem citar la construcció de canals de rec i pantans o embassaments per abastir d'aigua les poblacions humanes, així com també la de preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten la força de les aigües per generar electricitat. Igualment, també des d'antic han esdevingut vies de comunicació i transport de persones i mercaderies, amb l'ús de la navegació fluvial en els trams navegables dels principals rius.
Canalització romana Presa / central hidroelèctrica Navegació fluvial
El curs dels rius
El curs d'un riu correspon a tot el seu recorregut des de que neix a les muntanyes fins a la seva desembocadura. Durant aquest periple es distingeixen tres trams principals en el seu itinerari fins arribar al mar: el curs alt, el curs mitjà i el curs baix.
- Al curs alt pertanyen els trams inicials del recorregut
situats en àrees de muntanya amb pendents pronunciades. Les aigües
baixen aquí a gran velocitat, sent la seva llera força estreta i poc
profunda. La virulència de l'aigua que baixa al cap del temps erosiona
el terreny formant profunds congostos i salts d'aigua o cascades en zones amb desnivells significatius.
- El curs mitjà flueix per àrees amb menor pendent amb la
qual cosa la velocitat de les aigües s'alenteix. Degut a això es formen
revolts o ondulacions anomenades "meandres".
- El curs baix correspon al tram final. La velocitat de les
aigües és ja molt menor degut a l'escàs desnivell del
terreny. El riu diposita a la seva vora les partícules i materials que
transporta. Quan aquests sediments es van depositant en superfícies molt
extenses es formen les fèrtils planes al·luvials, terrenys rics en nutrients ideals per a la pràctica agrícola.
La desembocadura d'un riu sol ser de dos tipus: en forma d'estuari, on es barreja l'aigua dolça del primer amb la salada del mar, o delta,
porció de terreny amb forma triangular (com la de la lletra "delta" de l'alfabet grec) que sobresurt de la línia de la costa
formada per l'acumulació dels sediments aportats pel riu.
Estuari Delta
- Al curs alt pertanyen els trams inicials del recorregut situats en àrees de muntanya amb pendents pronunciades. Les aigües baixen aquí a gran velocitat, sent la seva llera força estreta i poc profunda. La virulència de l'aigua que baixa al cap del temps erosiona el terreny formant profunds congostos i salts d'aigua o cascades en zones amb desnivells significatius.
- El curs mitjà flueix per àrees amb menor pendent amb la qual cosa la velocitat de les aigües s'alenteix. Degut a això es formen revolts o ondulacions anomenades "meandres".
- El curs baix correspon al tram final. La velocitat de les aigües és ja molt menor degut a l'escàs desnivell del terreny. El riu diposita a la seva vora les partícules i materials que transporta. Quan aquests sediments es van depositant en superfícies molt extenses es formen les fèrtils planes al·luvials, terrenys rics en nutrients ideals per a la pràctica agrícola.
La desembocadura d'un riu sol ser de dos tipus: en forma d'estuari, on es barreja l'aigua dolça del primer amb la salada del mar, o delta,
porció de terreny amb forma triangular (com la de la lletra "delta" de l'alfabet grec) que sobresurt de la línia de la costa
formada per l'acumulació dels sediments aportats pel riu.
Estuari Delta
Vocabulari: rius i llacs
Riu Corrent natural d’aigua que neix a les
muntanyes i normalment desemboca al mar.
Afluent Riu que vessa les seves aigües en un altre riu més gran.
Curs El recorregut o camí que fa un riu.
Cabal La quantitat d’aigua que porta un riu.
Llit És el lloc per on passa un riu.
Llac Bassa natural molt gran d’aigua dolça.
Estany Llac petit.
Embassament o pantà Llac fet
pels homes que talla el curs d’un
riu. Serveix per produir electricitat o per regular el cabal del riu.
Canal Rierol fet pels homes per portar
l’aigua a llocs on no n’hi ha.
Els rius de Catalunya
La ubicació geogràfica de Catalunya determina que els nostres rius (a excepció de la Garona) desemboquen al Mar Mediterrani. Els rius pirenaics són llargs i cabalosos en nodrir-se de les pluges habituals a la zona i el conseqüent desglaç primaveral. Tenen també un número important d'afluents. Els que neixen en les serralades litorals són més curts i menys cabalosos, travessen àrees de menys precipitació regular i per tant, transporten menys volum d'aigua habitualment (és una zona a més d'abundants rieres). Els rius catalans s’agrupen en tres xarxes hidrogràfiques principals:
- Xarxa Pirineu-Ebre: formada pel riu Ebre amb el tram travessa per Catalunya i els seus afluents i subafluents. El riu Segre és el més important juntament amb la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, tributaris d'aquest (subafluents del primer, per tant).
- Xarxa Pirineu-Mediterrani: la conformen els rius originaris del Pirineu oriental, com el Llobregat, objecte del nostre estudi (amb el seus afluents, el Cardener i l'Anoia), el Ter o el Fluvià (a les comarques gironines).
- Xarxa mediterrània: inclou els rius i les rieres que neixen a la serralada Prelitoral. Destaquen el Besòs, al pla de Barcelona, la Tordera (al Maresme), o el Gaià i el Francolí (a Tarragona).
4. La terra és un ecosistema.
Què és un ecosistema?
L’ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complexe de la matèria viva.
L’ecosistema està integrat pel conjunt d’éssers vius que viuen en un determinat espai i les relacions que s’estableixen entre aquests éssers vius i entre ells i el medi on viuen.
L’extensió dels ecosistemes és variable. Els seus límits són difícils de precisar. Això significa que alguns poden ser molt grans i altres molt petits. Un ecosistema pot ser la selva equatorial, un alzinar, una roureda, la mar Mediterrània, un llac. Però també es pot considerar un ecosistema una clariana d’un alzinar, o un arbre caigut en descomposició dins d’aquesta clariana, una platja, o una roca de la platja. Les barreres geogràfiques que delimiten un ecosistema no són clares, ja que existeixen interrelacions entre dos ecosistemes contigus; per exemple un llac i les seues ribes, un bosc i una clariana del seu interior o la praderia del seu voltant, les zones de marees, etc.
L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.
5. Les relacions entre natura i societat. Un projecte del Llobregat: "Orgull de Baix".
El documental “El Pati del darrere” és el retrat d’una de les zones més artificialitzades de Catalunya, que és alhora el pulmó verd de l’àrea metropolitana. La zona amb més acumulació d’infraestructures del país, i alhora, l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. Un territori en constant perill de requalificacions i modificacions territorials. Una comarca poc coneguda i habitualment menystinguda, però que és fonamental per a garantir l’equilibri i la sostenibilitat de la vida dels gairebé 5 milions de persones que transiten diàriament per l’àrea metropolitana de Barcelona.
Reflexiona. A partir del vídeo documental "El pati del darrere", valora:
1. Què t'ha semblat el documental?
2. Què t'ha interessat més del documental?
3. Fes una llista del problemes que planteja "El pati del darrera".
4. Tria un dels problemes plantejats i pensa en una solució per esposar al congrés.
6. L'aigua i la desigualtat social. L'aigua és un recurs escàs?
Ara que ja comences a saber la importancia de l'aigua al planeta. Contesta i raona les següents qüestions:
1. Per que no podríem viure sense aigua dolça?
2. Digues cinc coses de la teva vida quotidiana en les que necessitis aigua dolça per fer-les.
3. Què passaria si no tinguessis accés a l'aigua i a la teva vivenda la tallessin?
4. Creus que canviaria el teu entorn si no hi hagués aigua?
7. El mediambient. Problemes, impactes i reptes.
A partir del web 2013: L'any del Llobregat busca quins són els problemes ambientals que pateix el riu i fes una presentació amb el teu grup.
8. Sostenibilitat i gestió de recursos.
Mira't el Manifest CAMPANYA “RIUS AMB AIGUA, RIUS AMB VIDA" i digues quins tres punts d'aquest manifest creus més importants. Raona la teva tria.